ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 10 de gener del 2010

10/01/2010 Garraf - Penya-segat de la Falconera - Via SAME




L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera
L4 Joaquim Llòria
L5 Joan Prunera
L6 Joaquim Llòria
L7 Joan Prunera

Com que el dia es molt fret, en Joan passa a recollir-me a Sant Boi a les 9:00. La nostra intenció era la de anar al Pic del Martell. Arribem a esmorzar al bar La Xufa a Castelldefels i ens cruspim uns entrepans de truita calenteta.
En Joan em parla d'una via (la SAME) que ell ja havia fet més d'una vegada al Penya-segat de la Falconera al Garraf. Com que, una vegada que plovia, em va ensenyar el lloc, em va impressionar molt, el mar a baix i les ones picant contra la paret, QUIN AMBIENT! doncs em va convèncer.

Aparquem el cotxe i, renoi, els bassals del terra estaven gelats! quin fred que fa. Ens abriguem bé i cap endavant.
Al començar la primera tirada, entre el sol que ens donava i el reflectit al mar, ens van fer passar MOLTA CALOR. Arribant a la R1, ens vàrem treure roba i la tònica va ser de calor durant tota la via. Una vegada arribats a dalt, tornava a fer fresqueta.

L1
Comença amb un flanqueig horitzontal, arribat a l'esperó, es te de baixar una mica i tornar a pujar. El pas de IV està protegit amb un químic. Es continua flanquejant fins la R1 amb 2 químics.


Joan començant el primer llarg i posant un friend


Joan assegurant-me des de la primera reunió
L2
Es continua flanquejant. Pont de roca molt maco amb cordino. La R2, antigament sembla que es feia a la canal, però ara, trobem una R muntada amb dos químics en una plataforma abans d'arribar a la canal.

Jo fent el segon llarg


Joan desmuntant la R1 abans de començar el segon llarg
L3
Es continua flanquejant pujant una mica per la canal. La R3 està sense equipar però es pot protegir bé amb empotradors i friends.

Joan fent el tercer llarg
L4
Per variar una mica, continuarem flanquejant. Trobarem alguns ponts de roca. Pujarem per una rampa ascendent amb una mica de cura ja que hi ha sorreta (III+). La R4 la muntarem en una plataforma just abans de un mur diedre vertical un pitó, un burí, un burí petat i un friend.

Aspecte de la R4. El pitó està sota del friend
L5
Es puja recte a munt apropant-se a la paret del diedre de la nostra dreta (V) fins arribar a un burí rovellat a la placa (IV+). Pujarem per la placa fent adherència fins arribar a la R5 a una plataforma.

Joan a la placa del cinquè llarg


Jo a la placa del cinquè llarg

L6
Es puja per un diedre evident que tenim amunt i després, en diagonal ascendent cap a l'esquerra i muntem la R6 a un arbre al costat d'una placa amb una fissura en diagonal ascendent a la dreta.

L7
Pujar la placa per la fissura esmentada (IV+) i després per un muret amb sortida matojera (V). Continuar pujant fins trobar un lloc adient per muntar la R7 en algun arbre.
 

 Joan al setè llarg començant la fissura


Joan assegurant-me des de la R7


Jo arribant a la R7
CIM
Pujar una mica més per buscar un lloc adequat per canviar-se els peus de gat i arreglar el material aprofitant per abrigar-se


Joan a la R7


Nosaltres a dalt satisfets i fent ganyotes per culpa del sol

El descens en varem fer crestejant, amb una petita desgrimpada passant la corda per un spit amb anella. Continuar crestejant intuint el camí fins arribar a baix.


 Vista general del Penya-segat de la Falconera

Per dinar, vàrem anar a un bar dins del poble del Garraf i vam menjar una escudella barrejada calenteta per a embogir els sentits.

M'ha agradat molt la via tot i que els passos de V m'han costat bastant. L'hi donaré la culpa als quilos que s'han acumulat de les festes i que ja feia més d'un mes que no feia res per culpa d'un refredat.

 Veure més informació en la piada de Joan

3 comentaris:

  1. Collons nanos !! He vist per quasualitat aquest blog,la via SAME la vaig obrir el 1972 amb Ramon Martinez,Angelina Vidal i jo,La varem començar desde l´aigua,amb dues barques inflabres i les motxilles embolicades en plastic ( tot una aventura )El burils que he vist a les fotos tenen 38 anys..!!!! Bé,enhorabona.Salut i bona roca JOSEP SANCHEZ

    ResponElimina
  2. Hola Josep Sánchez,

    Ja tenia entès que aquesta via es va obrir des de l'aigua.

    Vaig gaudir molt amb la via i el lloc ja que amb l'aigua a sota amb el soroll de les ones picant contra la paret fa que l'ambient sigui bestial.

    Els burils ja es veu que l'estat és molt precari. Sort que la via es pot protegir bastant bé amb fisurers i friends.

    L'únic que ens va donar més yuyu va ser l'estat del buril que està posat a la placa de V en el cinquè llarg.

    Per el que expliques, ja imagino que la que vau muntar amb les barques, les motxilles embolicades amb plàstics, etc. deuria ser per veure-ho.

    Moltes gràcies per aquest regal de via.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina
  3. Quimet.tinc quatre fotos de tu i el Guillem peró,no tinc el teu Mail,aviam si veu aquest missatge i mel fas arribar.el meu correu es jossancar@gmail.com,Salutacions.

    ResponElimina